L’Enciclopèdia a l’iGoogle

18 febrer 2010

igoogle

Claudi Martínez, enginyer de professió, astrònom de vocació i autor del web Astres.cat, acaba de desenvolupar -per iniciativa pròpia- el gadget de l’Enciclopèdia per a l’iGoogle. La finalitat d’aquesta eina és disposar d’un accés ràpid al Diccionari de la llengua catalana o a l’Enciclopèdia des de l’escriptori virtual de l’iGoogle.

El gadget -gratuït- permet seleccionar el lloc de cerca (diccionari o enciclopèdia) mitjançant un menú desplegable i establir el lloc de cerca per defecte a través d’un paràmetre de configuració. El gadget també es pot incrustar en blogs i pàgines web.

Des de l’Enciclopèdia ens n’alegrem i felicitem aquesta iniciativa, que ofereix noves possibilitats de consulta als usuaris. I ja que parlem de consultes, anunciem que a l’abril hi haurà un nou disseny de la web i que el sistema de cerca serà totalment diferent, això, entre moltes altres novetats. En Claudi ens ha comentat que en aquell moment introduirà els canvis necessaris al gadget perquè estigui totalment actualitzat.

Josep M. Vinyes
Editor

La Gran Geografia Comarcal de Catalunya a l’Enciclopèdia.cat

26 gener 2010

Dins l’objectiu d’anar actualitzant, ampliant i polint l’Enciclopèdia.cat, hi havia el projecte d’incloure-hi la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, una de les grans obres que més acceptació, interès i difusió van suscitar en el seu moment i durant molts anys entre els lectors.

Feta per un grup nombrós d’especialistes de tot el país, fou un treball extens i minuciós de geografia descriptiva de Catalunya, que veié la llum l’any 1981.

Ara, Enciclopèdia Catalana vol compartir en obert i en línia, amb tothom, tal com ja es va fer amb la Gran Enciclopèdia Catalana fa gairebé dos anys, aquesta riquesa de la Gran Geografia Comarcal que ens permet conèixer tots o quasi tots els racons del nostre territori.

Així, en cadascun dels municipis de Catalunya de l’Enciclopèdia.cat, trobareu tot el text del municipi de la darrera edició de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (2006). El nou text substitueix totalment el de la Gran Enciclopèdia Catalana, molt més sintètic.

Volem advertir que encara no hi hem incorporat el text de les comarques, cosa que farem enguany, juntament amb altres canvis, per millorar els continguts geogràfics de l’Enciclopèdia.cat, i que anirem comunicant oportunament.

Marga Pradas
Coordinadora

Primer aniversari de l’Enciclopèdia.cat

17 març 2009

En aquest article us reproduïm el comunicat de premsa que Enciclopèdia Catalana va lliurar als mitjans de comunicació arran del primer aniversari de l’obertura de l’Enciclopèdia.cat a Internet.

L’Enciclopèdia.cat, la versió a Internet de la Gran Enciclopèdia Catalana, ha tancat el seu primer any de funcionament amb més d’11 milions de visites, més de 42 milions de pàgines vistes i més de 4 milions d’usuaris. Segons dades de l’OJD relatives al darrer trimestre, L’Enciclopèdia.cat ha aconseguit consolidar un accés sostingut de 350.000 usuaris mensuals.

Des de la seva posada en funcionament a Internet, l’Enciclopèdia ha destinat els seus esforços principalment a reforçar la qualitat dels continguts. Concretament, l’Enciclopèdia.cat amb un any ha sumat ja més de 83.000 articles nous i ha arribat a un total de 433.154 (s’han superat els 418.000 que es van preveure inicialment). Per aquest proper 2009, L’Enciclopèdia preveu incorporar prop de 100.000 articles addicionals.

Cap a l’Enciclopèdia 2.0

Des de la posada en funcionament de l’Enciclopedia.cat, hi hagut un increment de les consultes a l’Enciclopèdia per part dels usuaris/lectors. El suport web ha facilitat una major interacció i un major grau de participació dels usuaris de la pàgina. Concretament, l’Enciclopèdia ha rebut més de mil correu electrònics de persones que proposen noves entrades o il·lustracions, així com també peticions d’ajuda per solucionar dubtes de caires diversos.

Segons Albert Pèlach, “l’alt grau d’interacció i la participació amb els usuaris ha accelerat el desevolupament de l’Enciclopèdia 2.0, eina mitjançant la qual els usuaris podran col·laborar en la redacció, correcció i actualització dels articles de l’Enciclopèdia”.

Els articles enciclopèdics més consultats han estat: Jaume I de Catalunya-Aragó, Catalunya, Xina, Fidel Castro, Ramon Llull i islamisme.

D’altra banda, l’eina més emprada ha estat el Diccionari de la Llengua Catalana.

L’Enciclopèdia a Europa

L’entrada en funcionament del suport, ha impulsat l’entrada en projectes a Internet de l’Enciclopedia.cat. Per una banda, al llarg del 2008, l’Enciclopèdia ha iniciat el projecte col·laboratiu Europedia. Aquesta iniciativa que es desenvolupa conjuntament amb altres enciclopèdies europees permetrà bastir un pool d’informació de referència de primera magnitud a Europa, a més de donar major visibilitat a la cultura catalana.

El projecte Europedia aposta per construir un espai virtual de lliure accés d’informació enciclopèdica que tingui una visió europea i que sigui de qualitat. Aquest espai serà un lloc que compatibilitzarà una visió global d’Europa i del món des de l’òptica europea amb la visió de les seves diferents cultures i perspectives nacionals.

A més, L’Enciclopèdia que manté l’esperit de la Gran Enciclopèdia Catalana, obra de referència de primera magnitud de la cultura catalana, està treballant amb altres institucions per a mantenir lligams de col·laboració.

Cal destacar que l’Enciclopèdia col·labora amb la Bibilioteca de Catalunya en la creació del Catàleg d’autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC). Es tracta d’un catàleg digital d’autoritats cooperatiu l’objectiu del qual és normalitzar els punts d’accés dels catàlegs bibliogràfics, millorar la comunicació entre els diferents catàlegs i sobretot afavorir la cerca i la recuperació de la informació.

Barcelona, 24 de febrer de 2008

El projecte Europedia

3 octubre 2008

El projecte Europedia malda per construir un espai virtual de lliure accés d’informació enciclopèdica que tingui una visió europea i que sigui de qualitat. Aquest espai, que anomenem provisionalment Europedia o també Enciclopèdia Europea, serà un lloc que compatibilitzarà una visió global d’Europa i del món des de l’òptica europea amb la visió de les seves diferents cultures i perspectives nacionals.
L’Europedia vincularà orgànicament tots els corpus del major nombre possible d’enciclopèdies nacionals d’Europa. Aquesta vinculació s’iniciarà amb la construcció del Nomenclàtor Enciclopèdic Europeu (NEE), mercès al qual totes les enciclopèdies adherides al projecte hi vincularan les seves entrades (inicialment, les entrades de noms propis). Aquest nomenclàtor serà un referent en la traducció dels termes i l’eina que permetrà navegar d’una enciclopèdia a una altra amb un sol clic. El nomenclàtor serà d’abast universal, atenent que el nomenclàtor de la majoria d’enciclopèdies europees és universal. La consulta al NEE sempre serà feta des de cada enciclopèdia nacional, que incorporarà com a fons propi el nomenclàtor i les referències de les altres enciclopèdies. Un sistema automàtic de manteniment en garantirà l’actualització en tots els llocs.
Aquest projecte, entre altres valors, pretén oferir milions d’articles enllaçats. Un altre valor afegit rau en el fet que aquesta eina possibilitarà compartir material gràfic, audiovisual, etc. entre les diferents enciclopèdies. Un sistema de traducció automàtic en facilitarà la comprensió per part de tots els usuaris.
El projecte Europedia està liderat per Enciclopèdia Catalana i el 16 d’octubre, durant la celebració de la Fira del Llibre de Frankfurt, es presentarà als editors europeus. En aquesta presentació, Enciclopèdia Catalana farà unes demostracions de l’Europedia, les quals han estat realitzades amb la col·laboració de l’enciclopèdia noruega Store norske leksikon. Algunes d’aquestes proves són visibles durant uns dies en la mateixa l’Enciclopèdia. Us recordem que l’Enciclopèdia està en fase beta i que encara estem desenvolupant noves eines que anirem implementant progressivament.

Jesús Giralt
Director Editorial

Les formes variants dels noms propis

4 juliol 2008

Una de les prestacions més interessants dels diccionaris enciclopèdics i de les enciclopèdies informatitzades és la de la gestió de les diverses “variants” que pot tenir un nom, és a dir altres noms o formes amb què també és conegut. En el cas concret dels noms propis ens trobem que aquests altres noms tant poden ser formes històriques, com pseudònims, sigles, acrònims, transcripcions, transliteracions, noms en altres llengües, etc. A l’Enciclopèdia estem treballant en la fixació d’aquestes variants en un projecte a mitjà termini força ambiciós.

Des d’aquesta setmana hi hem implementat la possibilitat de veure i consultar en la cerca les diverses variants dels noms propis (a mesura que les anem treballant). Veiem com funciona.

Quant a la cerca, les diverses variants dels noms tenen, totes, la mateixa importància que la forma que considerem com a preferent (i que és la que més emprem al llarg de l’Enciclopèdia).

Així, Alfons IV de Catalunya, que també és conegut com a Alfons V d’Aragó, Alfons III de València, Alfons I de Mallorca o Alfons I de Nàpols, pot ser consultable per qualsevol de les seves variants. Un exemple: si preguntem per Alfons I de Nàpols la pantalla de resultats ens oferirà Alfons IV de Catalunya [Alfons I de Nàpols], la qual cosa indica que tant l’un com l’altre són formes equivalents, si bé la primera és la preferent a l’Enciclopèdia. En aquest cas, considerem que no cal fer una definició específica per a Alfons I de Nàpols.

Hi ha casos en què aquesta altra forma requereix que sigui definida. Aleshores, a la pantalla de resultats aquesta variant apareix com si fos una entrada independent, amb definició pròpia. N’és un exemple el Magnànim, que el definim com a Sobrenom amb què és conegut Alfons IV de Catalunya. Tanmateix, quan es clica l’enllaç, aquest remet a l’entrada d’Alfons IV i en la qual apareixen, en un cos de lletra petit, totes les formes alternatives (vegeu l’article Alfons IV de Catalunya). Si aquestes formes alternatives disposen d’una definició, en passar-hi el cursor per sobre apareix una caixa de text que ens la mostra.

Aquestes altres formes també són útils a l’hora de resoldre dubtes quant a la transliteració i transcripció fonètica al català dels antropònims i dels topònims i també quant a la seva visualització en l’alfabet original (si aquest no és l’alfabet llatí). Us remetem a tres articles perquè comproveu la novetat que acabem d’introduir: Algèria, P’otr Iljič Čajkovskij i mar Negra.

Josep M.Vinyes
Editor de l’Enciclopèdia

L’Enciclopèdia col·labora amb la Biblioteca de Catalunya en el projecte ARCA

15 maig 2008

Projecte ARCA

Des del dia 8 de maig, Enciclopèdia Catalana participa en el projecte ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues), de memòria digital de Catalunya. ARCA és un portal d’accés obert que inclou publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la cultura i la societat catalana. L’arxiu, per tant, és un testimoni de la història, de la societat i de les manifestacions artístiques de Catalunya al llarg de diferents èpoques. El portal, obert des de mitjan 2006, és un dipòsit cooperatiu de preservació digital impulsat per la Biblioteca de Catalunya amb el suport del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) que vol:

  1. Possibilitar la consulta sobre les col·leccions senceres de publicacions periòdiques.
  2. Recuperar i preservar el patrimoni hemerogràfic català.
  3. Incrementar els continguts catalans a Internet en accés obert.
  4. Promoure la cooperació entre institucions per completar les col·leccions, millorar els serveis, compartir recursos i rendibilitzar les col·leccions documentals.

Actualment ARCA té 124 revistes totalment digitalitzades i àmpliament documentades i disposa d’un potent sistema de cerca avançada. Quant a les revistes que s’hi poden trobar destaquen Ariel, L’Avenç, Dau al Set, Pèl & Ploma, Lo pensament català, entre altres i, en curs de digitalització, ¡Cu-Cut!, Destino i Gay Saber.

La col·laboració entre l’Enciclopèdia i la Biblioteca de Catalunya arrencà el febrer del 2008 amb la signatura d’un conveni entre la Biblioteca de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana per al Projecte Càntic, i del qual us en parlarem en un altre article.

Josep M.Vinyes
Editor de l’Enciclopèdia

l’Enciclopèdia a la barra d’eines del Firefox

27 març 2008

Àsef Eïd, blocaire de Blog d’en Tempesta, acaba d’adaptar els motors de cerca de l’Enciclopèdia al navegador Firefox de la Fundació Mozilla. En aquest article del seu bloc explica com fer-ho. A continuació també us ho expliquem.

Casella per a instal·lar els cercadors de l'Enciclopèdia

La barra de cerques del Firefox té per defecte el cercador de Google; és en aquesta caixa de cerques que es poden incloure els cercadors de l’Enciclopèdia. Una manera de fer-ho és anant en l’article del bloc suara esmentat i esperar que es carregui la pàgina (algun dia el bloc ha estat una mica col·lapsat). Un cop carregada la pàgina, cal anar a la caixa de cerques del Google i clicar-ne la fletxeta que està al costat del logo. Aleshores apareixen dues opcions, l’una de la cerca de l’Enciclopèdia Catalana (que correspon al botó enciclopèdia) i l’altra la del diccionari d’Enciclopèdia Catalana; n’hi ha prou de clicar-hi per instal·lar l’una i l’altre.

Tot seguit el diccionari i l’enciclopèdia passen a formar part del navegador i ja no cal visitar la pàgina de l’Enciclopèdia per fer-hi cap cerca: n’hi ha prou d’escriure el mot o sintagma pertinent a la casella de cerques del Firefox, activar on vols fer la cerca (al diccionari o a l’enciclopèdia) i pitjar Intro; evidentment, amb la nova casella tampoc no cal obrir pestanyes noves. Aquesta casella, a més, conserva el terme que s’ha recercat.

Àsef Eïd s’ha ofert a desenvolupar, també, el cercador de l’enciclopèdia en anglès i ha enviat aquests afegits a la web de Mozilla i a www.searchplugins.net, des d’on també es pot fer la instal·lació.

La notícia d’aquest desenvolupament va ser recollida a Vilaweb (19/3/2008), a meneame.net i a tafanera.cat, des d’on ens assabentem que Toni Hermoso també ha creat uns motors de cerca per a accedir ràpidament a l’Enciclopèdia des de la barra de cerca del Firefox2 o l’Internet Explorer 7.

Josep Maria Vinyes
Editor de l’Enciclopèdia

L’editorial noruega Kunnskapsforlaget s’interessa per l’Enciclopèdia

13 març 2008

La publicació en obert de l’Enciclopèdia està suscitant un gran interès. Hem tingut el plaer de rebre la visita de dos representats de l’editorial noruega Kunnskapsforlaget (del grup editorial Aschehough Gyldendal), especialitzada en la publicació d’obres de referència, diccionaris i enciclopèdies. Oystein Eek, director editorial de Kunnskapsforlaget, i Petter Henriksen, editor en cap de l’Enciclopèdia Noruega (Store Norske Leksikon), ens han posat al dia dels seus projectes, i s’han interessat de manera molt entusiasta per l’Enciclopèdia, doncs ells també estan preparant el llançament en obert de la seva enciclopèdia en línia. Efectivament, a partir del mes de setembre, el públic noruec podrà consultar l’Enciclopèdia Noruega en un context en que d’altres editorials europees també estan planejant oferir el contingut enciclopèdic de manera lliure. Per exemple, Bibliographisches Institut & F. A. Brockhaus AG, que és l’editorial de llibres de referència i enciclopèdies més important d’Alemanya, ha anunciat el llançament de la versió digital de la seva Brockhaus Encyklopäedie per al proper 15 d’abril, i l’editorial francesa Larousse anuncia en la seva web la propera obertura de l’Encyclopedie Larousse. Es tracta, doncs, d’una tendència generalitzada que estan adoptant les editorials enciclopèdiques. Aquesta realitat i la bona sintonia amb els editors noruecs ens fa plantejar la conveniència d’establir vies de comunicació i mecanismes de cooperació amb d’altres editorials europees, que afronten problemes, projectes i reptes de futur similars als nostres.
Les enciclopèdies nacionals en línia continuaran jugant el paper que han fet fins ara: d’una banda, ajuden a preservar la diversitat i la pluralitat de les cultures i de les llengües enfront el domini abassegador dels continguts anglosaxons a la xarxa, i de l’altra, garanteixen la qualitat dels continguts i de la informació mitjançant els equips editorials de solvència contrastada que hi treballen.

Iolanda Bethencourt
Responsable de relacions internacionals

Respostes de l’Enciclopèdia als comentaris

27 febrer 2008

Amics blocaires, arran de l’obertura de l’Enciclopèdia hem rebut nombrosos comentaris vostres. La majoria han estat per a felicitar-nos per la iniciativa i per a encoratjar-nos a prosseguir-la i a millorar-la. A tots, moltes gràcies, i no dubteu que la nostra voluntat és de perseverar en la feina de millora de l’Enciclopèdia. Penseu que l’Enciclopèdia no és un producte acabat, sinó un procés obert i en contínua transformació. La vostra col·laboració en aquesta tasca sempre serà benvinguda.
Alguns ens heu fet arribar suggeriments de millora o ens heu fet observacions respecte d’alguns errors més o menys importants que heu detectat. Algunes d’aquestes errades ja han estat esmenades, d’altres estan en procés d’estudi per, si escau, corregir-les. De totes les propostes d’esmena o suggeriments de millora que ens heu fet arribar, n’anem prenent nota per tal d’incorporar-les a mesura que sigui possible.
Les crítiques més nombroses han anat dirigides a la modesta interactivitat de la interfície i l’escassetat de recursos visuals (fotografies, mapes i dibuixos). Som ben conscients d’aquestes deficiències, que anirem subsanant progressivament.
Respecte de la transcripció dels nom estrangers, hem de dir-vos que la nostra intenció és donar la preferència a les formes transcrites fonèticament en català, preservant però com a formes secundàries les transliterades. Aquest procés ja s’ha engegat, si bé trigarà un cert temps a culminar-se.
A aquells de vosaltres que us lamenteu de la pèrdua del diccionari multilingüe i del Didac, us hem de dir que continuareu tenint-hi accés a través del nou portal del Grup Enciclopèdia (www.enciclopedia-catalana.com), dins l’apartat Serveis en Línia.
Per últim, ens ha preocupat la crítica al fet de no haver observat els mínims criteris quant a la usabilitat de l’Enciclopèdia per part de les persones discapacitades. Ens comprometem a reflexionar-hi seriosament.

Jesús Giralt
Director Editorial

Presentació de l’Enciclopèdia

19 febrer 2008

Us anunciem un nou gran projecte editorial d’Enciclopèdia Catalana: es tracta de l’Enciclopèdia (www.enciclopedia.cat), una versió renovada de la Gran Enciclopèdia Catalana en línia i que des d’avui és de consulta lliure. M’interessa destacar dos fets:

Primer, remarcar que la GEC ha estat un instrument cabdal en la normalització lingüística al nostre País. Les 250.000 col·leccions de la GEC, distribuïdes per les llars, centres d’ensenyament i de treball, biblioteques i altres institucions ha contribuït de manera poderosa a la difusió i normalització de l’ús del català com a llengua de cultura. Segon, l’obertura de l’Enciclopèdia per consulta lliure a Internet és una operació estrictament cultural que promou Fundació Enciclopèdia Catalana, que n’assegura el finançament inicial, a partir del qual es preveu l’autosostenibilitat del projecte. És, per tant, una iniciativa privada de la societat civil catalana, la mateixa que en el seu dia va promoure el projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Estem convençuts que aquesta operació tindrà una transcendència cultural de dimensió equivalent a la que fa 40 anys va significar l’aparició de la GEC.

Agustí Montal i Costa