Enciclopèdia.cat, la nova versió en línia de la Gran Enciclopèdia Catalana

Una mica d’història

Les edicions en paper

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) ha tingut dues edicions en paper: la primera, publicada entre el 1968 i el 1980, en quinze volums, i la segona, publicada entre el 1986 i el 1989, en vint-i-quatre volums. Del conjunt de les dues edicions se n’han venut gairebé 170.000 col·leccions.
Immediatament després de la sortida de la segona edició, Enciclopèdia Catalana va començar a digitalitzar els continguts de la GEC i a traspassar-los a una base de dades a partir de la qual s’han anat fent les nombroses reimpressions actualitzades que han anat apareixent fins el dia d’avui.

La hiperenciclopèdia

Enciclopèdia Catalana, sempre amatent als canvis tecnològics i a les noves tendències socials respecte de l’ús de la xarxa i dels cercadors com a proveïdors d’informació, va preveure que en el futur immediat la consulta de les obres de referència s’aniria desplaçant des del paper cap a internet. Així, l’any 1997, va decidir d’engegar la Hiperenciclopèdia, que va ser la primera enciclopèdia universal en línia d’Europa i la segona del món, després de la Britannica. No era altra cosa que la versió digital íntegra de la segona edició de la GEC, actualitzada, i consultable en línia en règim de subscripció. Inicialment el subscriptors eren el compradors de la versió en paper de la GEC i dos col·lectius força nombrosos: els funcionaris de la Generalitat i tots els centres de la xarxa pública d’ensenyament.

L’Enciclopèdia

Passats deu anys des de l’obertura de la Hiperenciclopèdia –a principis de l’any 2008–, Enciclopèdia Catalana va fer un pas més enllà en la direcció de facilitar de manera lliure i gratuïta l’accés a les seves bases de dades de continguts referencials a tots els usuaris de la xarxa. Era un manera de respondre als nous hàbits que s’anaven instaurant en l’ús social de la xarxa i a la voluntat de ser presents entre les noves generacions de joves usuaris. Era també la manera de protagonitzar en l’època d’internet un paper anàleg al que va representar la irrupció de la primera edició en paper de la GEC dins el món cultural català, quatre dècades abans.
El nou portal, batejat com L’Enciclopèdia, oferia l’accés lliure a la GEC, al Gran Diccionari de la Llengua Catalana, a la Hyperencyclopaedia (els articles de temàtica catalana de la GEC traduïts a l’anglès) i a altres bases de dades de continguts referencials extretes de diverses obres editades en paper per Enciclopèdia Catalana. El volum de la informació consultable era de prop de 435.000 articles de temàtica i naturalesa diversa.
En el seu segon any d’obertura, aquest nou portal ha assolit el tercer lloc web català més visitat després dels de TV3 i l’Avui, per davant de Vilaweb i altres. Durant el dotze darrers mesos L’Enciclopèdia ha estat consultada per una mitjana de 336.000 usuaris únics per mes (el mateix nombre que l’Avui), que han realitzat més de 8 milions de visites i han consultat gairebé 43 milions de pàgines, amb un increment d’un 15% respecte del primer any d’obertura.

El nou repte de l’enciclopèdia col·laborativa

Enciclopèdia.cat i Diccionari.cat

Un fenomen tan singular i transcendent com ha estat la irrupció fa pocs anys a internet de les enciclopèdies creades mitjançant les aportacions desinteressades dels seus mateixos usuaris, les famoses wikis, ha portat Enciclopèdia Catalana a replantejar-se les bases que han sustentat fins ara els processos de renovació i actualització dels continguts enciclopèdics de les seves bases de dades, que eren fruit exclusivament del treball d’un equip intern i de les aportacions de nombrosos col·laboradors externs especialitzats en els diversos àmbits temàtics propis d’un corpus enciclopèdic universal. Aquest sistema de treball garanteix la combinació harmoniosa del saber dels especialistes amb la planificació, mètode, equilibri i rigor conceptual i formal que proporciona un equip de direcció editorial experimentat en la producció d’obres de referència enciclopèdica. El producte que en resulta és solvent i ofereix unes garanties prou sòlides a tots els usuaris que l’utilitzen.
Les enciclopèdies col·laboratives tenen, però, alguns avantatges com els que es deriven de les eventuals aportacions d’alguns experts en àmbits molt especialitzats del coneixement, a vegades difícils de trobar o d’accedir-hi des de l’organització interna de l’editorial. A més també faciliten la col·laboració d’usuaris que per la seva proximitat a un lloc, un fet o una dada poden aportar o rectificar informacions, de manera fefaent i immediata, informacions que difícilment poden ser obtingudes o que poden trigar a ser conegudes per l’equip intern.
Al costat d’aquests avantatges les contrapartides poden ser col·laboracions no sempre inteŀligibles, de dimensions desproporcionades respecte d’articles afins o complementaris dins d’un àmbit determinat, que poden ser reiteratius respecte dels altres, o no ser-hi del tot coherents o que, fins i tot, poden resultar contradictoris. Tampoc no poden evitar el biaix –a vegades exagerat– d’algunes col·laboracions i les rectificacions i contrarectificacions que en són la conseqüència.
En resum, és ben difícil que una enciclopèdia construïda íntegrament sobre la base d’aportacions voluntàries pugui arribar a constituir un corpus de coneixements articulat, coherent i equilibrat, objectiu i formalment rigorós que són els atributs que caracteritzen una enciclopèdia acreditada.
L’objectiu d’Enciclopèdia Catalana en la posada en marxa d’aquest projecte és intentar de conciliar els avantatges dels dos models. Així, per una banda es proporcionen les eines per tal que els col·laboradors voluntaris puguin fàcilment editar qualsevol contingut (textual o iconogràfic) de l’Enciclopèdia o proposar d’afegir-ne de nous i, d’altra banda, l’equip d’edició intern assumeix la tasca de revisar conceptualment i formalment els canvis o les novetats proposades abans d’incorporar-les definitivament a la base de dades. Atès que no és raonable de creure que les col·laboracions voluntàries puguin garantir una revisió i actualització general i completa de tot el corpus enciclopèdic, si més no a un ritme convenient, serà l’equip editorial qui s’encarregarà de revisar i actualitzar-lo de manera planificada i sistemàtica tot maldant per a fer complementàries les intervencions de l’equip intern amb les dels col·laboradors externs.
De partida, la nova versió en línia de l’Enciclopèdia es caracteritza per tenir un nou disseny, una nova estructura dels articles, un nou cercador, més il·lustracions, més mapes, enllaços externs i interns, la possibilitat de traduir automàticament els articles a altres llengües, etc.

Des de la mateixa pàgina d’Enciclopèdia.cat s’ha habilitat un enllaç a Diccionari.cat perquè els usuaris que ho desitgin puguin accedir a la base de dades del Gran Diccionari de la Llengua Catalana i també a altres diccionaris especialitzats d’Enciclopèdia.

Amb aquesta nova iniciativa editorial, Enciclopèdia Catalana aspira, un cop més, a situar-se a l’avantguarda en l’ús de les noves tecnologies de la informació i en l’aprofitament dels instruments més eficients de les noves xarxes socials per a posar-los al servei de la creació i difusió de continguts referencials de qualitat, en català, a internet, a l’abast de tothom.

Els editors
Setembre del 2010

This entry was posted in Avisos i comunicacions. Bookmark the permalink.

3 Responses to Enciclopèdia.cat, la nova versió en línia de la Gran Enciclopèdia Catalana

  1. Pingback: Enciclopèdia.cat, la nova versió en línia de la Gran Enciclopèdia Catalana // la tafanera

  2. josep maria passola palmada says:

    molt be per l’iniciativa

  3. Pere Orga says:

    La iniciativa era bona però un pèl tardana.
    I és una llàstima també el fet que us apropieu i reserveu els drets de l’article !!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>