Fotografies cedides per col·laboradors de l'Enciclopèdia.cat

A l’Enciclopèdia.cat fa uns quants mesos que treballem per augmentar el nombre d’il·lustracions que acompanyen els articles. De mica en mica els resultats comencen a notar-se, però tot i així encara ens en manquen moltes.

Ara s’acosta la Setmana Santa, dies de descans i amb temps per a dur a terme algunes de les nostres aficions. Potser fer fotografies n’és una?

Si és així, féu fotos, i, si voleu col·laborar en el manteniment de l’Enciclopèdia.cat, envieu-nos-les a enciclopedia@enciclopedia.cat i les publicarem en els articles corresponents de l’Enciclopèdia.cat. Ara per ara, aquest és el sistema de fer-nos arribar les fotografies, però estem treballant en una nova aplicació que permetrà afegir fotografies directament a l’Enciclopèdia.cat a través d’una mediateca. En pocs mesos, això serà una realitat.

Recordeu que les imatges publicades aniran acompanyades del nom de l’autor, llevat que indiqueu el contrari.

Animeu-vos, esperem la vostra col·laboració!

L’Anuari 2010 d’Enciclopèdia Catalana recull els fets, les personalitats, els avenços científics i els temes de debat que han estat més presents en l’àmbit públic al llarg de l’any. Com és habitual en l’obra, l’Anuari 2010 conté les seccions de notícies, ordenades cronològicament, biografies de personatges, balanç temàtic, estats del món i una darrera secció d’estadístiques del món i dels Països Catalans.

L’Anuari es distribueix amb un CD que permet veure’l en forma de flip, és a dir, les pàgines de l’obra es desplacen per la pantalla de l’ordinador talment com si es tractés d’un llibre. L’usuari, tant el de pc com el de mac, pot cercar per tot el text, ampliar les pàgines, imprimir-ne una selecció, marcar pàgines, prendre notes, fer-hi dibuixos, navegar-hi automàticament, etc. A més, un atractiu índex de l’obra en pestanyes en facilita la consulta.

Aquest any hi hem incorporat la consulta en línia. Durant un any -és a dir, fins a finals del gener del 2012-, els subscriptors podran consultar l’Anuari per internet. La consulta la podran fer des de qualsevol ordinador, des de qualsevol lloc del món i en qualsevol moment, mitjançant una contrasenya. A més, la consulta està preparada per tal que si l’usuari fa la cerca des d’un aparell com l’iPad o qualsevol tablet, la interfície s’adapta automàticament a aquest dispositiu. Ho hem fet de tal manera que no cal cap instal·lació especial per part de l’usuari: només cal el navegador d’internet.

Ultra l’actualització i la incorporació d’articles nous, l’Enciclopèdia.cat treballa permanentment en la revisió dels criteris de l’obra. Una de les tasques més difícils i, alhora, més interessants, és el de la fixació de la nomenclatura toponímica.
En David Ordóñez ha liderat la redacció del Llibre d’estil de la revisió de la toponímia estrangera, informe que guiarà en el procés de revisió de l’Enciclopèdia.cat que s’endegarà a fons l’any 2011 i sobre el qual avisarem oportunament.
El procés de revisió constarà de tres fases ben diferenciades que corresponen a diferents grups de topònims: els que tenen forma catalana i els que no en tenen; i d’aquests últims, els que provenen d’una llengua que s’escriu amb alfabet llatí i els que no. Aquestes tres fases corresponen a tres primers criteris molt generalistes:

1. Topònims que tenen una forma catalana diferenciada o exotopònim, la qual serà sempre la forma preferent quan sigui tradicional i d’ús habitual. Aquesta fase inclou, d’una banda, la revisió crítica i exhaustiva del conjunt d’exotopònims catalans, i d’una altra, la recuperació puntual d’alguns exotopònims tradicionals que la GEC no havia considerat preferents i que s’han cregut adequats per a l’ús actual, i en alguns casos l’adopció d’algunes formes catalanitzades ex novo.
2. Topònims sense forma exotoponímica catalana que provenen de llengües d’alfabet llatí. En aquests casos la forma preferent del topònim serà sempre aquella que rep en la llengua pròpia de l’àrea geogràfica on és situat, que en alguns dominis lingüístics pot no coincidir amb la llengua oficial.
3. Topònims sense forma exotoponímica catalana que provenen de llengües amb alfabets no llatins. En aquests casos, les formes preferents adoptades per Enciclopèdia.cat seran les resultants d’aplicar-hi els criteris de transcripció simplificada, que l’Institut d’Estudis Catalans prescriu com a recomanable en textos divulgatius i en els mitjans de comunicació. Aquesta decisió comporta un canvi de criteri respecte de la GEC, que va optar per la transliteració en la primera i en la segona edició.

Si bé el document encara no és oficial (que vol dir que pot patir alguna modificació), fem pública aquesta primera part, dedicada als criteris per a la revisió de l’exotoponímia, perquè les persones interessades, si volen, aportin la seva opinió, que serà molt benvinguda i valorada pels membres de l’equip. En els pròxims mesos també farem públiques la segona i la tercera part.